LA COMERCIALITACIÓ I LA PRESENTACIÓ

LA COMERCIALITZACIÓ

La comercialització consisteix a fer arribar els nostres serveis o productes als possibles usuaris i conté tres processos:

1.       Definir els preus:

Primer cal prendre la decisió de si el nostre producte o servei tindrà un preu o serà gratuït, encara que aquest no és el factor que fa que els usuaris es decidisquen a participar en les activitats culturals. Per altra part, el costos que si influeixen en major mesura són els psicològics, els socials i les dificultats d’organització i conveniència.

Moltes voltes el preu es vist pels usuaris com una ferramenta per poder avaluar la qualitat del producte. Per això han aparegut moltes critiques a les activitats culturals de forma gratuïta, ja que podrien restar-li valor. Això és un aspecte molt important respecte a les activitats que necessiten un compromís per part del públic per tal de que l’activitat puga dur-se a terme de manera adequada. Aquest és un risc en el disseny de la política de preus.

Es suposa que la política de preus es senzilla, el preu de venda ha de ser major que els costos. Però en intervenció cultural no és sempre així, perquè si fora d’aquesta manera la gran majoria de les persones no podien accedir a es activitats culturals, serien inviables. Per aquest motiu la política de preus ha de garantir el finançament.

Hi ha diferents estratègies de preus per tal d’incentivar la compra com per exemple descomptes per venda anticipada, per venda per grup, de primeres o últimes sessions, per dates especials, es abonaments o la creació de socis o sòcies.

2.       Definir la intermediació:

Definir la intermediació té molta relació amb les decisions sobre preus i amb la capacitat i expectatives de l’acte cultural. L’objectiu és fer la compra fàcil o en algun cas difícil.

Algunes formes d’intermediació podrien ser la venda en taquilles, en caixers bancaris, venda telefònica, a través d’Internet...

Hi ha dos tipus de canals de comunicació, el directe que significa que la mateixa organització cultual comercialitza el producte o servei, això els aporta un major control tant del lliurament del producte com de les relacions amb els usuaris.

Altre tipus és el indirecte, que és a través d’un intermediari, de manera exclusiva, selectiva o intensiva. Aquest tipus ens permeteix arribar a possibles usuaris que estan fora del àmbit d’influència. Un factor en contra és la dificultat del control sobre el lliurament i les informacions necessàries i la selecció dels intermediaris és complicada ja que associen la marca a una altra.

3.       Definir els processos de comunicació:

De manera habitual s’associa el màrqueting a aquest procés. El primer pas és dissenyar a qui comunicar, al públic potencial, al ocasional, al actiu o habitual o al vinculat, encara que la millor opció és tindre accions específiques per a cada tipus de públic.

El segon pas és decidir el contingut del que anem a comunicar, però el més important és comunicar les utilitats vivencials, simbòliques i funcionals d’allò que oferim.

L’últim pas serà decidir els mitjans que anem a utilitzar. A aquest punt ha hagut la millora dels mitjans de comunicació com pot ser internet, ha abaratit molt els costos de comunicació.

Aquest s’utilitza per registrar els usuaris, i el que abans es feia per correu tradicional, ara es fa a través del correu electrònic. S’envia periòdicament als interessats la informació necessària de les activitats programades. Encara que per altra banda es continuen utilitzant la impressió e cartells en A3 i flyers menuts, per la seua facilitat d’arribada als usuaris i de penjar el qualsevol tipus de comerç.

Altre tipus de mitjà per comunicar les activitats culturals continua sent la publicitat als mitjans de comunicació, com els periòdics o la ràdio.

Crear notícia es altre tipus d’estratègia, combinant les rodes de premsa, les notes de premsa i els actes promocionals on participen els artistes o els personatges d’impacte. Per crear aquestes estratègies moltes voltes les organitzacions solen fer sessions gratuïtes, on conviden personatges clau que puguen generar públic, encara que aquest poden crear tant el efecte positiu de la difusió com el negatiu.

Com últim punt de la comunicació es realitzar un bon merchardising , una bona senyalització als carrers i la visibilitat del edifici.

LA PRESENTACIÓ

Té dos processos:

                El màrqueting intern, que consisteix en un programa dirigit a l’equip humà de l’organització, és una correcta gestió dels recursos humans de l’organització de serveis a tots els nivells. Que aquest equip que està en contacte amb el públic conega el servei.

                Processos d’avaluació, són processos de control de qualitat, determinar si aquests s’han realitzat d’acord amb el protocol establert. Però dins del àmbit cultural va molt més enllà, és la diferència entre les expectatives del servei i la prestació rebuda, a més de platejar-se aspectes ètics i valors d’allò que s’ofereix com a organització i no només centrar-se en els processos.

Setmana del 20 al 24 de novembre de 2017